Us transcrivim un article que ens ha semblat interessant, publicat al diari Ara del 28 de juliol de 2011:

A l'estiu anem més despullats, vestim amb colors més cridaners, estem més bronzejats i, a més, tenim més temps lliure". Aquesta és, segons la sexòloga Francisca Molero, directora de l'Institut de Sexologia de Barcelona i vicepresidenta de la Societat Catalana de Sexologia, la recepta perfecta perquè "tinguem i pensem més en sexe" i, per tant, "imaginem més fantasies". "Això és molt bo per a la pròpia salut sexual -afirma-, perquè són un element afavoridor del desig". De fet, en molts casos, "el primer pas de la teràpia per solucionar un problema de falta d'interès en el sexe és escriure una fantasia inconfessa".

Però, què ens imaginem? Els estudis recents en la matèria divideixen les fantasies en quatre categories: les exploratòries, que inclouen el sexe amb dues o més persones i les relacions homosexuals; les íntimes, com ara fer l'amor en un lloc romàntic, fora de casa; les impersonals, que inclouen els fetitxismes, i per acabar, les sadomasoquistes. D'entre totes, segons els experts consultats, en destaca una: el trio. De fet, d'acord amb un estudi realitzat pel sexòleg anglès Bret Kahr, el 58% dels homes i el 28% de les dones s'imaginaven mantenint relacions amb dues o més persones del sexe oposat.

Superar complexos

Sovint, la imaginació serveix per saltar-se traves i barreres en el terreny sexual. Segons l'autora del bestseller sobre sexualitat Tu sexo es tuyo , Sylvia de Béjar, "és bo incentivar les fantasies que et permetin superar complexos". Per fer-ho, l'escriptora proposa, al marge de la literatura eròtica i la pornografia, "aportar sensualitat a actes quotidians com ara fer una dutxa, mirar-se al mirall o fins i tot caminar pel carrer".

Les fantasies són part del nostre terreny personal, però, segons Francisca Molero, últimament està de moda explicar-les a la parella: "Sembla que si s'explica tot s'és més modern o més tolerant pel que fa a la sexualitat, però de vegades això no és bo, perquè pot crear frustracions". De Béjar va més enllà i apunta que "sovint les fantasies no reflecteixen un desig real sinó que són només una eina sexual més i, si s'expliquen, hi ha el perill que la parella vulgui dur-les a la pràctica o que, en l'extrem contrari, s'espanti".

D'imaginari a real

"Una fantasia compleix la seva funció mentre és imaginada, en el moment que es converteix en realitat deixa de fer-ho", apunta Molero. "Permeten que no ens sentim culpables per allò que considerem obscè i que esborrem alguns límits", afegeix. A més d'això, De Béjar considera que "la majoria de vegades, una fantasia que es porta a la pràctica acaba convertint-se en una frustració". Per exemple, una fantasia molt recurrent en les dones és l'estimulació mitjançant les paraules, però "si una noia fantasieja que l'insulten, s'imagina també les paraules, que poden ser molt diferents a les que li diguin en el moment de fer realitat la fantasia", apunta.

L'escriptor de relats eròtics Christian Daniel, en canvi, és partidari de fer realitat les fantasies sempre que s'estigui convençut de fer-ho: "Potser la primera vegada no ens agradaran tant com ens imaginàvem, però el sexe, en general, és millor com més es practica".

Diferències de gènere

En el cas de les fantasies heterosexuals, per poder fer-les realitat cal que homes i dones tinguin els mateixos gustos. Això, segons un estudi de la Universitat de Barcelona fet a estudiants de medicina, no sempre és fàcil. Els homes tenen més fantasies exploratòries que les dones. Això vol dir que, com a mínim en el terreny de la imaginació, volen explorar estímuls nous en la sexualitat, com ara canvis de parella o orgies. Dintre d'aquesta categoria, però, homes i dones empaten pel que fa a fantasies homosexuals, tot i que més homes les havien dut a la pràctica. Segons Molero, però, "les fantasies dels homes i les dones cada cop s'assemblem més". La creença que les dones són més romàntiques i els homes tenen menys barreres sexuals no sempre és així en el terreny de la imaginació.

Darrere d'aquesta equiparació, De Béjar hi veu l'eclosió d'internet, que "ens dóna contingut bàsicament pornogràfic i de manera instantània" i fa que les dones "que fins ara eren més consumidores d'erotisme, consumeixin pornografia". I és que l'origen de les fantasies s'ha de buscar, segons l'escriptora "en el que veiem, en el que vivim i en el que ens prohibeixen". És per això que si aconseguim descobrir què s'amaga darrere d'una fantasia "ens coneixerem més a nosaltres mateixos".

CATÀLEG BÀSIC DE FANTASIES

1. L'equilibri al llit entre tres persones. El trio és el rei de les fantasies. Consisteix a mantenir relacions sexuals amb dues persones més, però hi ha poques normes sobre aquest tipus de relacions. És per això que el resultat final d'un trio pot ser molt diferent al que s'ha imaginat. Segons Chistian Daniel, la clau és "trobar l'equilibri entre les tres parts", però és una tasca difícil, sobretot si es tracta d'una parella i "un tercer en discòrdia". El perill, aleshores, és que la parella tingui un vincle tan fort que no sigui capaç de donar entrada en el joc a ningú més i s'acabi convertint en "una experiència avorrida" per a tots. Per a la parella, un trio pot ser contraproduent si no hi ha un convenciment anterior de les dues persones de voler-lo fer. Si no és així, pot entrar en joc la gelosia i pot ser insuportable veure la parella mantenint relacions sexuals amb una altra persona.
   
   
2. Explorar nous escenaris. Entre les fantasies exploratòries, motivades per la voluntat de noves experiències en el terreny sexual, destaquen les que posen l'accent en el canvi d'escenaris i, especialment a l'estiu, és molt comú tenir fantasies de fer l'amor a la platja o en un lloc públic. Són més comunes entre les dones que no pas els homes, però la imaginació no acostuma a preveure el perill i la incomoditat reals d'aquests escenaris, com ara la sorra, la sal i els espietes.
   
   
3. La submissió per no sentir-se culpable. El sadomasoquisme o la submissió és una de les fantasies més comunes, d'acord amb la majoria dels estudis. Segons Sylvia de Béjar, al darrere hi pot haver una barrera psicològica amb el sexe. "Si una dona s'imagina que la sotmeten, pot ser perquè en la seva educació li han transmès que el sexe és una cosa dolenta i és col·loca en posició de submissió per no sentir-se culpable ", apunta. La controvèrsia que envolta aquest tipus de fantasies les fa poc confessades, i és que, de fet, poden tenir l'origen en "males experiències en el passat". En altres casos, però, d'acord amb la doctora Francisca Molero, al darrere d'aquest tipus de fantasies hi pot haver "una posició de poder en la vida real, que es veu compensada amb la submissió imaginària".
   
   
4. Mirar però no participar. El voyeurisme , lluny del que es pensa, consisteix a convertir el fet de mirar en un acte sexual en si mateix sense participar en el que veu, i això, segons Christian Daniel, "és molt difícil de fer, perquè va en contra dels instints".