Imprimeix

Ser mare separada

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

Tradicionalment la dona ha sigut sempre l’encarregada de tenir cura dels fills. En les últimes dècades les dones s’han anat incorporant paulatinament al món del treball, però, amb molt poques excepcions, no han deixat mai de banda el seu rol de mare.

Imprimeix

Ser pare separat

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

El trencament d'una parella amb fills és sempre un moment dolorós i difícil per a tots els membres de la família. Superat el primer trasbals, grans i petits s'hauran d'adaptar a la nova situació i redefinir el seu paper dins la família.

 

Afrontar la paternitat després d'un divorci no és gens senzill, sobretot si tenim en compte que és el pare qui generalment queda fora del nucli familiar. El divorci implica una redefinició total d'un mateix com a pare i dels reptes que cal assumir per a conservar o reconstruir la relació amb els fills. En una família intacta, no hi ha cap dubte de quin és el paper del pare, encara que passi molt de temps fora de casa. Però quan només s'és pare "quan toca", aquest pot sentir que la seva posició vers els fills, que semblava inamovible, de cop comença a trontollar.

 

Imprimeix

Articles: El fenomen Facebook

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

El facebook és una web de xarxes socials que et permet contactar amb amics i coneguts que potser feia anys que no veies. Des que es va obrir al públic ha estat tot un fenomen i en poc temps va passar a ser una de les webs socials més importants i amb més de 110 milions de membres a tot el món.

 

No només pots trobar amics i coneguts, contactar amb persones amb interessos similars, fer negocis, trobar parella, jugar i compartir fotos, sinó que fins i tot periodistes utilitzen el facebook per buscar contactes, el servei d’inteŀlligència secret britànic busca gent per reclutar i ja s’han plantejat fer-ne una peŀlícula.

 

Tot i així, el facebook no s’ha salvat de tenir detractors. El fet de contactar per internet amb els amics fa dubtar de la veracitat d’aquestes amistats, també sembla que alguns competeixin per tenir el màxim de contactes possibles o, es titlla als usuaris de narcicistes. Aquest últim es basa en un estudi fet a la Universitat de Geòrgia on van passar uns qüestionaris de personalitat a 130 usuaris de Facebook i van analitzar el contingut dels seus perfils online. Uns observadors sense entrenament també van mirar els perfils i van dir en quin grau els hi semblaven narcicistes o egoïstes.

 

Els resultats van mostrar que el número d’amics i comentaris en el mur (lloc on escriure comentaris) que una persona tenia al seu perfil correlacionava amb com de narcicista es mostrava. Aquesta visió narcicista seria similar a com de narcicista és la persona en el món real, formant nombroses relacions però superficials amb els altres. Aquests, també són més propensos a tenir fotos de perfil glamoroses o “autopromocionals” mentre que altres tendeixen a la foto ràpida.

 

Sigui com sigui, el que està clar és que el Facebook s’ha convertit en el fenomen de la temporada que no té ni edat, ni sexe, ni cultura.

 

 

 

Psicòloga en pràctiques de Psico-ajuda.cat

 

Imprimeix

Articles: La Pèrdua Sense Drets

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

dolPerdre una persona estimada, perdre la casa en un incendi, patir l’amputació d’una extremitat per un accident de cotxe… són algunes de les pèrdues més evidents que podem patir al llarg de la nostra vida. Però n’hi ha d’altres de més subtils. Per exemple: perdre la feina per un retallada de personal de l’empresa, patir un avortament, que la parella ens deixi per una altra persona, que ens evitin i estigmatitzin per una acció reprobable d’un familiar… El dolor que provoca aquest tipus de pèrdues es pot agreujar per la incomprensió, el sentiment de culpa o simplement per la falta d’atenció de les persones del cercle social dels afectats, fent encara més gran la càrrega d’angoixa, secretisme o culpabilitat.

 

D’aquest tipus de pèrdues que no tenen reconeixement social se’n diu pèrdua sense drets, perquè aquells qui les pateixen no poden disfrutar de l’estatus i recolzament que acostumem a donar a les persones que perden un familiar. De vegades, fins i tot privem d’aquest tipus de drets a persones que han patit pèrdues reconegudes socialment, com quan donem per suposat que els nens, les persones amb disminució intel.lectual o les persones grans amb problemes de salut no tenen les facultats mentals necessàries per elaborar el dol tal i com l’entenem.