Imprimeix

Ser mare separada

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

Tradicionalment la dona ha sigut sempre l’encarregada de tenir cura dels fills. En les últimes dècades les dones s’han anat incorporant paulatinament al món del treball, però, amb molt poques excepcions, no han deixat mai de banda el seu rol de mare.

 

Tot i que la majoria de les dones aprecien que el seu company prengui part en la cura dels fills, també és veritat que en general ho consideren una parcela pròpia (que no exclusiva), de la qual se senten molt orgulloses. Els fills formen part de l’estructura psicològica de la mare des d’abans de néixer i els tenen en ment, gairebé de forma continuada, durant molts anys. La majoria de mares saben en cada moment del dia on es troben cadascun dels seus fills. Coneixen el seu horari de classes, les activitats extraescolars en les que participen, qui són els seus amics i on viuen. Evidentment que se’ls escapen algunes coses, però mantenen un relatiu control sobre el que fan els seus fills, que no només serveix per tenir-ne cura i protegir-los, sinó que alleuja l’angoixa que es pot sentir per no tenir-los a la vista.

 

Després d’un divorci, es perd parcialment aquest control que dóna tanta seguretat a la mare. Quan els fills tornen a casa de la mare després d’uns dies amb el pare, potser no tenen ganes d’explicar el que han fet. Algun dia poden tornar tristos o angoixats, i si no tenen ganes de parlar-ne, la mare no sabrà mai què pot haver passat. La sensació d’haver perdut el control sobre el benestar dels fills pot ser una experiència terrible per a una mare. Si a més tenim en compte que aquest control és un dels fonaments de la idea de maternitat que tenen moltes dones, no és estrany que s’experimentin sentiments de culpa i baixa autoestima. Sovint es té la impressió que no es fan les coses prou bé. Però davant d'un repte tan dur i difícil com és educar un fill tota sola, ningú es pot sorprendre que de tant en tant es perdin els papers o es caigui en el desànim. Veure com els fills creixen i tiren endavant malgrat tot és el que donarà noves forces a la mare per perseverar.

 

Un moment especialment difícil és quan els fills marxen de casa. Generalment, quan marxa l'últim fill, en moltes famílies es produeix un xoc emocional, durant el qual es poden experimentar sentiments de dol per part dels pares, especialment la mare. Algunes parelles es retroben en marxar els fills i troben un nou sentit a la seva relació. Però en el cas de parelles divorciades, aquesta transició és molt més difícil per a mares i fills. La mare es troba realment sola per primera vegada en molts anys, i el fill, que n'és conscient, se'n dol molt. La tasca de la mare, per molt dolorosa que sigui, és deixar-lo marxar, fent-li veure que se'n sent molt orgullosa i que el seguirà recolzant en tot el que calgui. Una vegada més, la prioritat són les necessitats del fill. El millor és anticipar aquest moment i abans que marxi el fill, buscar nous interessos: començar a sortir amb altres persones, apuntar-se a algun curs, viatjar, etc.

 

Moltes mares hauran de trobar la capacitat de perdonar-se els errors. Una mare té una capacitat fora de mida per culpar-se per tot. Es culpa si els seus fills empasseguen, si no treuen bones notes o si tenen moments tristos, es culpa pel divorci si el va provocar ella i també si no el va provocar, es culpa si ha trobat una nova parella o si no l'ha trobada... I alguns sentiments de culpa poden durar anys. És veritat que els efectes del divorci sobre els fills són a llarg plaç, però això no vol dir que siguin la causa de tots els seus problemes. Es tracta d'una càrrega injusta. Cal tractar de ser més amable amb una mateixa, sentir-se orgullosa de tot el que s'ha assolit. Tots tenim somnis i aspiracions i no tots es poden fer realitat, però si mirem enrere i sumem totes les petites coses que s'han fet bé per amor als fills, descobrim que realment ha valgut la pena.

 

 

Mariló Grassot i Paris

Psicòloga

 

 

Articles relacionats:

Ser pare separat

Fills de pares separats (nadons fins a 2 anys)

Fills de pares separats (3-5 anys)