Imprimeix

Articles: La Pèrdua Sense Drets

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

dolPerdre una persona estimada, perdre la casa en un incendi, patir l’amputació d’una extremitat per un accident de cotxe… són algunes de les pèrdues més evidents que podem patir al llarg de la nostra vida. Però n’hi ha d’altres de més subtils. Per exemple: perdre la feina per un retallada de personal de l’empresa, patir un avortament, que la parella ens deixi per una altra persona, que ens evitin i estigmatitzin per una acció reprobable d’un familiar… El dolor que provoca aquest tipus de pèrdues es pot agreujar per la incomprensió, el sentiment de culpa o simplement per la falta d’atenció de les persones del cercle social dels afectats, fent encara més gran la càrrega d’angoixa, secretisme o culpabilitat.

 

D’aquest tipus de pèrdues que no tenen reconeixement social se’n diu pèrdua sense drets, perquè aquells qui les pateixen no poden disfrutar de l’estatus i recolzament que acostumem a donar a les persones que perden un familiar. De vegades, fins i tot privem d’aquest tipus de drets a persones que han patit pèrdues reconegudes socialment, com quan donem per suposat que els nens, les persones amb disminució intel.lectual o les persones grans amb problemes de salut no tenen les facultats mentals necessàries per elaborar el dol tal i com l’entenem.

 

Per desgràcia, aquesta pràctica pot acabar tinguent com a resultat la marginació de grups sencers d’afectats, les experiències dels quals són incompreses i ignorades per les persones que els envolten.

 

Sortosament, a mida que canvien els hàbits socials es van renegociant els límits establerts entre les pèrdues amb reconeixement social i les pèrdues sense drets. Actualment, per exemple, hi ha hospitals que ofereixen serveis d’atenció psicològica a pares que han patit la mort perinatal d’un fill: se’ls permet abraçar i posar nom al nadó, se li fan fotos per si els pares les demanen més endavant, se’ls dóna la manteta que ha utilitzat perquè en tinguin un record, etc.

 

Tot i això, i com és evident, sempre hi haurà molts tipus de pèrdua que no seran reconeguts socialment, i que causaran molt dolor a qui les pateixin. Per aquest motiu, no està mai de més tenir present l’existència de la pèrdua sense drets, per a ser capaços d’oferir estima i recolzament a aquelles persones properes que sospitem que poden estar passant per un tràngol d’aquest tipus.

 

 

Mariló Grassot i Paris

Psicòloga

 

 

 

Bibliografia:

Neimeyer, R.A. (2007) Aprender de la Pérdida, Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica S.A.