Imprimeix

Com fomentar l'autoestima dels fills

Escrit per Mariló Grassot el . Publicat a Articles

Els pares són persones mol timportants a la vida, perquè tenen una gran influència en la manera com ens sentim a nosaltres mateixos. Els pares són qui ens fan veure si som  una persona competent o incompetent, tonta o intel.ligent, espavilada o desemparada, digna de ser estimada o no… La necessitat que tenim d’aconseguir l’aprovació dels pares es pot allargar durant molts anys, fins i tot després que aquests hagin mort.

 

Aquesta aprovació que tant necessitem dels propis pares, hem de saber oferir-la als nostres fills si volem fomentar la seva autoestima.

Per a un nen petit, els pares som tot el seu món: font de comfort i seguretat, protecció davant les seves pors i el seu dolor. Contínuament aprenen de nosaltres, som el seu mirall. Aquest mirall mostra al nen qui és. D’un somriure nostre aprèn que és encantador, d’una carícia, que està segur, de la nostra resposta al plor, aprèn que és una personeta important. Aquests són els fonaments de la seva autoestima. 

En créixer, els nens tenen altres miralls que els mostren qui són: professors, amics…, però el nen sempre torna al reflex del mirall que li van donar els pares. Per tant, hem de procurar mirar el nostre fill de manera positiva si volem que vegi un reflex de sí mateix positiu.

No és fàcil veure realment un fill. En ell dipositem esperances i pors. Pot ser que ens recordi a nosaltres mateixos, a la nostra parella, a algun dels nostre pares. Sovint tenim opinions molt clares sobre com hauria de ser el nostre fill o com esperem que arribi a ser. No és senzill, però en el moment que som capaços de veure amb precisió el nostre fill, la nostra relació amb ell esdevé més satisfactòria, amb expectatives més raonables i menys conflictes, i contribuïm a la seva autoestima.

Veure amb precisió el nostre fill fomenta la seva autoestima de 4 maneres:

  1. Som capaços de veure les seves capacitats i virtuts específiques, i ajudar-lo a reconèixer què té d’especial com a persona.
  2. Podem entendre la seva conducta en el context de qui és ell realment. No interpretem la timidesa com una forma d’antipatia, ni la necessitat de privacitat com un rebuig. Qualsevol conducta negativa ens resulta més comprensible.
  3. Podem veure objectivament quines són les conductes que realment cal canviar.
  4. Els nens que senten que els pares els entenen realment, poden permetre’s el luxe de ser autèntics. No els cal amagar parts de sí mateixos per por al rebuig dels altres.

Si acceptem els nostres fills en la seva totalitat, tant les parts bones com les dolentes, els nostres fills es podran acceptar a sí mateixos, i aquesta és la pedra angular de l’autoestima. 

Mariló Grassot i Paris

Psicòloga 

Informació relacionada:

Bibliografia emprada:

  • McKay M. i Fanning P. (1991) Autoestima, Evaluación y mejora. Barcelona, Ediciones Martínez Roca S.A.

Més informació sobre l'autoestima: