Imprimeix

Articles: Violència sexual contra els homes

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

 

Recentment s'han donat a conèixer diversos casos d'abusos sexuals a menors per part de membres de l'esglèsia catòlica. Deixant de banda les repercussions socials i mediàtiques d'aquests fets, i tenint en compte que hi ha més nens que nenes entre les víctimes, voldria centrar el meu article en una realitat sovint ignorada: la dels homes que han sigut víctimes d'abusos sexuals durant la infància i/o adolescència.  

 

 Quan es parla d'abusos sexuals, sempre imaginem l'home com a abusador i la dona com a víctima. Generalment és així: s'estima que el 95% dels abusadors són homes i el 90% de les víctimes són dones o nenes. Hi ha, doncs, un 10% d'homes o nens abusats. Aquestes estadístiques són aproximades, perquè moltes víctimes d'abusos sexuals ho viuen en silenci la resta de la seva vida.   


 

 Un abús sexual no és una expressió de sensualitat sinó de poder. Per això es dóna dins contextos de relació asimètrics (relació en que una de les persones té, o creu tenir, més poder que l'altra): adults que abusen de nens, homes que abusen de dones, caps que abusen de subordinats... Si a això hi sumem que sovint l'abusador manipula psicològicament a la víctima per a fer-la sentir culpable o còmplice dels abusos: "sé que t'agrada", "ho faig perquè t'estimo", "si ho expliques a la mama es trencarà la família", "si no et deixes, li faré al teu germà petit"... ens podem imaginar les terribles conseqüències que un abús sexual pot tenir sobre una persona.   

 

   

 Per a una nena/dona, haver sigut víctima d'abusos sexuals comporta greus conseqüències psicològiques: sensació d'indefensió, sentiments de culpa, dificultats per a tenir una vida sexual plena durant la vida adulta i possibilitat de desenvolupar trastorns psicològics, com ara estrès postraumàtic, trastorns de personalitat, ansietat, depressió...   

 

Per a un nen/home les conseqüències són les mateixes, però amb un important agreujant: sovint se senten fortament discriminats per la societat. Per una banda, no se’ls permet expressar el seu dolor: "els homes no ploren"; per l’altra, la societat els penalitza amb tota una sèrie de prejudicis difícils d’assumir: “un home mai és la víctima”, “els homes que sobreviuen a una agressió sexual es converteixen en abusadors”, “els homes agredits són homosexuals”, “un home de veritat es deixaria matar abans que l’agredissin”, etc.    

 

 Amb tot això, no és gens estrany que persones agredides durant la infància necessitin molts anys per reunir prou coratge per a expressar públicament que han sigut víctimes d’abusos sexuals. Més encara si són homes.    

 

 Per això, i sense menystenir la bona feina feta per molts dels membres de l’esglèsia catòlica, aplaudeixo que persones agredides durant la infància per sacerdots que tenien la responsabilitat de la seva cura i educació, hagin pogut finalment denunciar públicament els seus abusadors. Per dos importants motius: perquè obliga a les autoritats eclesiàstiques a prendre mesures més eficients per aturar els abusos sexuals a menors dins l’esglèsia catòlica; i perquè l’oportunitat de poder expressar, pública o privadament, que s’ha sigut víctima d’abusos sexuals en la infància és un dels passos més importants per a poder superar aquest trauma.    



   

    M.Dolors Grassot i Paris

Psicòloga  

 

Bibliografia    Aparicio, A. i Muñoz, T. (2007) Después del Silencio. Cómo sobrevivir a una agresión sexual. Barcelona: Ed. Paidós Ibérica, S.A.   

 

 

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar