Imprimeix

Articles: Quina visió tenim dels nostres joves?

Escrit per Mariló Grassot el . Publicat a Articles

Corre per Internet un correu molt curiós sobre la visió que els adults tenim dels nostres joves. S'hi inclouen sentències de personatges il.lustres del món cultural, com les següents:

  1.  "Al nostre jovent li agrada gastar i és mal educat, no fa cas de les autoritats i no té el més mínim respecte per la gent gran. Els nostres fills són uns autèntics tirans. No s'aixequen quan entra una persona anciana. Contesten als seus pares i són, simplement, dolents." 
  2. "No tinc cap esperança el el futur del nostre país, si el jovent d'avui és qui ostenta demà el poder. Perquè aquest jovent és insoportable, desenfrenat, simplement horrible." 

Aquestes sentències tenen la particularitat que van ser pronunciades per Sòcrates (470-399 A.C) i Hesíode (720 A.C), respectivament, segons ens informa l'esmentat correu electrònic. Tenen, per tant, entre 2400 i 2700 anys d'antiguitat, però tinc la seguretat que les signarien molts adults d'avui dia.

Fa pocs dies, vaig participar en un fòrum d'internet on es comentava la proposta d'alguns partits polítics d'ampliar el dret de vot als joves a partir de 16 anys. Deixant de banda l'encert o no d'aquesta idea, el que més em va cridar l'atenció va ser la virulència que molts adults van demostrar cap als joves a l'hora d'argumentar la seva posició contrària a la proposta. Davant el fet que joves de 16 i 17 anys poguessin tenir veu i vot en el govern del nostre país, molts adults es van posar les mans al cap i van deixar anar qualificatius tan terribles com els següents sobre els nostres joves: delinqüents, porretes, borratxos, botelloneros, inconscients, perduts, promiscus...

Realment són així els nostres joves? De veritat no coneixem joves que estudien, treballen, es diverteixen sense fer mal a ningú i beuen amb més o menys moderació? I hi ha gaires adults que pugui afirmar sense mentir que no es van emborratxar mai a aquesta edat? que no van tastar cap tipus de droga? que mai no van conduir més depressa del compte tornant a casa després d'una nit de festa?

Per què al llarg dels segles s'ha anat perpetuant aquesta imatge negativa dels joves per part dels adults? Per lògica, és impossible afirmar que el jovent hagi anat empitjorant paulatinament en els últims 3 mil.lenis. Què tenen els joves que aixeca tan fàcilment l'animadversió dels més grans? Curiositat pel món, ànsia de llibertat, ganes d'estimar i de ser estimat, descobriment de noves emocions i il.lusions, una energia desbordant... tot això, que també hem d'admetre que no sempre saben canalitzar de forma positiva, molts adults ho hem anar perdent amb els anys. No serà , potser, que els tenim una mica d'enveja?

Tu què hi trobes?

Mariló Grassot i Paris

Psicòloga