Imprimeix

Les 5 coses de les quals ens penedim abans de morir

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

Quan una persona se sent prop de la mort, generalment fa balanç de la seva vida. Bonnie Ware, una escriptora australiana que durant molts anys va estar treballant en un servei de cures paliatives per a malalts terminals, ha escrit un llistat d'aquelles coses de les quals més es penedeixen els malats moribunds.

Us les transcrivim tot seguit:

 1. “Voldria haver tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que els altres esperaven de mi”. És el penediment més habitual de tots, perquè en fer balanç de la seva vida, moltes persones descobreixen que no han arribat a complir una mínima part dels seus somnis. Moltes vegades, això passa perquè van optar per fer el que creien que havien de fer, en comptes de fer el que realment volien.

2. “Voldria no haver treballat tant”. És el més freqüent entre els pacients de sexe masculí, que voldrien haver passat més temps amb la família, veient créixer els seus fills, en comptes de passar tant temps a la feina.

3. “Voldria haver tingut el coratge d'expressar els meus sentiments”. Aquelles persones que van reprimir els seus sentiments per por o per no enfrontar-se als qui els envoltaven, es lamenten d'haver-se conformat amb una existència mediocre i amargada, en la qual no eren ells mateixos.

4. “Voldria haver mantingut el contacte amb els amics”. Així com moltes persones es penedeixen d'haver descuidat la família, també és freqüent lamentar no haver tingut prou cura de les amistats.

5. “Voldria haver-me permès de ser més feliç”. És molt comú en aquelles persones que van preferir enganyar-se a sí mateixes i continuar amb una existència en la qual no eren felices, en comptes d'enfrontar-se a les seves pors i fer l'esforç de canviar la seva vida.

Per desgràcia, quan s'està prop de la mort, ja és impossible recuperar el temps perdut. Per això hem pensat que fer-vos arribar aquest llistat quan encara us queden anys per davant, podria ser una bona motivació per a corregir tot el necessari i, un cop arribat el moment, morir satisfets de la vostra existència.


Mariló Grassot Paris

Psicòloga