Imprimeix

El Nadal, l'època de la síndrome de la cadira buida

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

Un 5% dels ciutadans pateix la síndrome de la cadira buida, un problema que sorgeix quan les emocions per la pèrdua d'un ésser estimat entren en conflicte amb l'ambient festiu propi de les celebracions nadalenques i de cap d'any, i que es tradueix en manifestacions com l'ansietat.

 

Tot i que el Nadal és, en teoria, una festa que potencia l'alegria, també estimula la soledat i la tristesa. Moltes persones experimenten una gran dissonància entre els estímuls exteriors –basats en les festes, reunions familiars, sopars, compres o regals– i les emocions internes de cada persona, que el condueixen a la malenconia i la nostàlgia.

Els responsables del Telèfon de l'Esperança assenyalen que en aquesta època de sopars familiars i festes "és quan més presents es fan les absències", ja que "mai s'està preparat per la mort d'un ésser estimat". La sensació de tristesa és més acusada el primer Nadal després d'una pèrdua afectiva. "És freqüent que una cascada d'emocions es desencadeni amb la visió d'una cadira buida", expliquen.

El càlcul del 5% es basa en el percentatge de gent que travessa un procés de dol per una pèrdua afectiva recent. El dol requereix d'un procés d'adaptació a la nova situació, expliquen des del Telèfon de l'Esperança, que apunten que el plor, la ràbia o la malenconia formen part del procés de curació de les ferides, i són normals, però el problema sorgeix quan aquestes emocions internes entren en conflicte amb l'ambient festiu propi del Nadal. En el passat , quan era més habitual un model familiar extensiu, "la família realitzava una funció amortidora enfront dels cops de la vida" i de contenció de les crisis vitals, però, en l'actualitat, en molts casos , l'individu en crisi se sent molt sol, una situació davant la qual el més recomanable és evitar l'abús de fàrmacs, ansiolítics i antidepressius, expliquen. "El dol és un procés natural que necessita el seu temps i en cap cas és sa anestesiar els sentiments sinó que és aconsellable realitzar aquelles activitats i aficions que solien agradar a la persona.

Article publicat al diari Ara, el 25-12-13