Imprimeix

Trastorns de l'alimentació

Escrit per Pere Minobas Suquet el . Publicat a Psicopatologia

  

Existeixen diversos trastorns relacionats amb l'alimentació. Els més habituals són:

 

- L'anorèxia nerviosa

- La bulímia nerviosa

- El trastorn per fart

 

L'anorèxia nerviosa 

 

Les persones que pateixen aquest trastorn demostren rebuig a mantenir un pes corporal igual o per sobre del que és considerat normal per l'edat i l'alçada, i una por intensa a guanyar pes o convertir-se en obeses. Normalment tenen una percepció alterada del seu pes o silueta corporal, veient-se molt més grasses del que són en realitat.

 

Per aconsenguir disminuir el seu pes, aquestes persones poden presentar una sèrie de conductes nocives per a la salut: greu restricció alimentària, ús indiscriminat de diurètics i laxants, autoprovocació del vòmit, etc. Aquestes conductes no només són nocives per si mateixes, sinó que tenen altres conseqüències negatives per a la salut, com ara l'alteració del trànsit gastrointestinal, l'amenorrea en el cas de les noies, la destrucció de l'esmalt dental (degut als vòmits), etc.

 

Tanmateix, l'alteració més greu que observem en aquest trastorn és cognitiva. Les persones que el pateixen tenen una visió alterada de la seva imatge que no es deixa influenciar per opinions i consells d'altres persones, incloent-hi els de professionals de la medicina i la salut mental. Pateixen el que en salut mental anomenem "no consciència de malaltia". Això fa que siguin pacients molt difícils de fer venir a la consulta i de tractar.

 

Si mai percebeu que un amic o familiar pot patir aquest trastorn, no insistiu a fer-lo menjar a la força perquè segurament no en treureu res (no menjarà o ho acabarà vomitant) i perdrà la confiança en vosaltres. És més efectiu convènce'l d'anar a la consulta d'un metge o psicòleg apelant a d'altres problemes que segur que presenta a la seva vida. Per exemple:

 

- Dificultat de relació amb els pares (generalment hi ha batalles campals amb la mare pel fet de negar-se a menjar el que la mare creu necessari)

 

- Dificultat de relació amb els companys (sovint són persones amb caràcter obsessiu que es capfiquen molt amb els estudis i conreen poc la relació amb els altres)

 

- L'absència de menstruació o el deteriorament de l'esmalt dental també són una bona excusa per visitar un metge.

 

 

Imprimeix

Depressió

Escrit per Pere Minobas Suquet el . Publicat a Psicopatologia

La depressió és un trastorn de l'estat d'ànim. Els trastorns de d'estat d'ànim es caracteritzen per una alteració de l'humor o l'afectivitat, ja sigui en el sentit de gran tristesa, o en el sentit d'una eufòria desmesurada, sense que les circumstàncies ho justifiquin. En el cas de la depressió, com és sabut, el que trobem és una tristesa profunda.

La tristesa és una emoció més de l'ésser humà. En cas d'experimentar un sentiment de tristesa, podem considerar que es tracta d'una reacció afectiva normal si:

1. La tristesa és proporcional a l'estímul que l'origina.

2. Té una durada breu.

3. No impedeix seguir amb les activitats de la vida diària.

4. No origina trastorns somàtics (insomni, trastorns digestius, pèrdua de pes...)

 

Si el sentiment de tristesa és desproporcionat, s'allarga molt en el temps, ens afecta físicament, o ens impedeix fer la nostra vida de sempre, hem de considerar la possibilitat que tinguem simptomatologia depressiva. En aquest cas cal parlar amb el psicòleg o el metge de capçalera perquè faci el diagnòstic i ens indiqui el tractament adequat.

 

Informació relacionada:

Consells de salut: Cultivem l'optimisme

Jocs: La tríada de la depressió

Imprimeix

Ansietat

el . Publicat a Psicopatologia

L'ansietat és una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir.

Quan l'ansietat ens bloqueja o es dispara en moments que no són objectivament perillosos, es tracta d'una ansietat patològica. Els símptomes més habituals d'ansietat són: palpitacions, suor, tremolors, sensació d'ofec o falta d'aire, opressió toràcica, nàusees o molèsties abdominals, mareig o desmai, por a perdre el control o a tornar-se boig, por de morir, formigueig a les extremitats, calfreds...

Existeixen diferents trastorns d'ansietat. Els més habituals són:

- Trastorn de pànic (també s'anomena crisi d'angoixa) amb o sense agorafòbia
- Agorafòbia sense història de trastorn de pànic
- Fòbia específica
- Fòbia social
- Trastorn per estrès agut
- Trastorn per estrès postraumàtic
- Trastorn per ansietat generalitzada

Els trastorns d'ansietat responen molt bé a un tractament combinat de medicació i psicoteràpia. La medicació permet alleugerir els símptomes, tot i que no és recomanable a menys que la simptomatologia impedeixi a la persona seguir amb les activitats de la vida diària, perquè pot crear dependència. La psicoteràpia permet aprofundir en la personalitat i la psicobiografia de la persona per esbrinar quines poden ser les causes de l'aparició del trastorn per tal de poder-les tractar. Amb les primeres visites, el psicoterapeuta ja pot aconsellar unes pautes de conducta que permetin a la persona evitar factors estressants i potenciar un estil de vida física i mentalment més sà. Generalment s'aconsegueix una millora significativa a les poques setmanes de tractament.

  

 

Informació relacionada

Consells de Salut: Evitar l'ansietat

Consells de Salut: Com superar les pors

Consells de Salut: Truc per relaxar-se ràpidament

Jocs: La faula del gat i el ratolí